Contacte
Narcís Monturiol fou també un republicà i un socialista utòpic, un home que, com va dir el periodista i polític català Eusebi Corominas en el discurs necrològic, “considerava germans els seus semblants: somiava per a la humanitat el millor dels seus mons possibles, regit per les lleis de l’amor i la fraternitat”. En aquest article analitzarem el vessant polític i de compromís social de Monturiol.
Retrat de Narcís Monturiol, de Ramon Martí Alsina. Font: Wikimedia Commons.
Monturiol va néixer el 1819 en el si d'una família de menestrals i cursà la carrera de dret a Barcelona, però preferí dedicar el seu talent a l'activisme ideològic. Ens trobem en plena meitat del segle XIX, la revolució industrial acaba d’arribar a Catalunya i emergeixen dues classes socials ben diferenciades: la burgesia i la classe obrera. El fet que un terç de la població treballés en el sector industrial, juntament amb les migracions entre ciutat i món rural i la incorporació de la dona al mon laboral van provocar una autèntica transformació social, a la qual Monturiol no es va mostrar aliè.
En aquest context, Monturiol destaca com un dels intel·lectuals més actius, juntament amb Josep Anselm Clavé, Francesc Sunyer i Capdevila o Ildefons Cerdà. Cap als anys 1840, Monturiol esdevé seguidor d’Abdó Terradas i s’afilia al Partit Republicà. Des de la impremta que va fundar amb un amic, publicava revistes i pamflets en els quals divulgava les seves idees radicals a favor del feminisme, el pacifisme i el comunisme.
Cap al 1847 comença a interessar-se pel socialisme utòpic, captivat per la lectura de les obres d’Étienne Cabet, un filòsof francès que va exposar les seves idees a Voyage en Icarie (1839), una novel·la de gènere utòpic, inspirada en la Utopia de Thomas More. En aquesta obra, Cabet propugnava la instauració d’una societat comunista basada en ideals igualitaristes de fraternitat i justícia social. Monturiol difongué l'ideari icarià a través de les seves publicacions, en particular la revista La Fraternidad, considerada la primera publicació periòdica comunista de l'Estat espanyol.
Monturiol va participar en el desenvolupament de les comunitats utòpiques cabetianes "Icària" i "Nova Icària", i fins i tot apadrinà una expedició que va anar amb Cabet als Estats Units per fundar-hi una comunitat en la qual la utopia es fes realitat i convencés la resta del món a abraçar aquell model de vida. Els cabetians s’estimaven més fer servir aquest sistema que engegar una revolució violenta, com a eina de canvi del model de la societat.
Amb les revolucions de 1848 el govern espanyol tancà La Fraternidad i Monturiol hagué d'exiliar-se a França. Després de dues dècades on va dirigir la seva atenció cap a la ciència i l'enginyeria (mentre en algun moment es va haver de guanyar la vida com a pintor), a partir de 1868 va retornar a l'activitat política i arribà a ser diputat del Partido Federal a les Corts Constituents de la Primera República Espanyola (1873).
Monturiol va morir l’any 1885 a Sant Martí de Provençals, una antiga població actualment agregada a Barcelona on els anys 1846-1847 un grup de cabetians catalans havien fundat una comunitat icariana.
El fet cert és que el pensament polític de Monturiol va desenvolupar un paper central en la seva activitat, en la línia del que Étienne Cabet va deixar escrit a Viatge a Icària: “Els grans descobriments no generen només revolucions científiques i industrials sinó també socials i polítiques”. Aquest esperit emprenedor i netament enfocat en favor de les llibertats humanes i d’una nova societat justa i feliç simbolitzada en Icària, explica la passió amb la qual Monturiol va perseguir i divulgar el seu objectiu.