Horizon Europe (HE) és el nom del programa de finançament de la recerca i la innovació (R+I) de la Unió Europea per al període 2021-2027, en substitució d’Horizon 2020, i s’orienta a la consecució de les prioritats polítiques de la Unió Europea, entre les quals destaca el pacte verd per Europa (per mitigar el canvi climàtic i aconseguir una economia més ecològica i sostenible), la digitalització, i la recuperació de la situació de pandèmia actual (per esdevenir societats més resilients i preparar-nos per a futures crisis).

Horizon Europe s’estructura en tres pilars principals i un de transversal / Horizon Europe, Comissió Europea.
El nou programa comptarà amb un pressupost d’uns 95.500 milions d’euros (inclosos els 5.400 milions d’euros provinents del programa de recuperació NextGenerationEU), el 35 % del qual es destinarà a projectes i iniciatives relacionades amb el canvi climàtic. Aquest pressupost suposa un increment del 30 % respecte al programa actual i es converteix en el programa de suport de l’R+I més ambiciós del món.
Estructura per pilars
El nou programa marc s’estructura entorn de tres pilars principals:
- El pilar 1 fomenta l’excel·lència científica a través de la recerca bàsica de frontera (Consell Europeu de Recerca), la mobilitat i la formació d’investigadors (ajuts Marie Sklodowska-Curie), i les infraestructures de recerca.
- El pilar 2 té com a objectiu donar resposta als grans reptes globals i impulsar la competitivitat industrial europea a través de projectes col·laboratius i sis clústers temàtics. En els clústers de Clima, energia, mobilitat, Seguretat civil, i Digital, indústria i espai, s’amplien els recursos per assegurar que les empreses europees tinguin accés a les tecnologies que necessiten, i es donarà prioritat a la promoció de la sobirania tecnològica europea i a la investigació quàntica. El Clúster d’Alimentació, bioeconomia, recursos naturals, agricultura i medi ambient engloba una gran diversitat de temàtiques com poden ser els sistemes circulars o la recerca en oceans, mars i aigües interiors. El clúster de Cultura, creativitat i societat inclusiva finançarà per primer cop en un programa marc de recerca i innovació les indústries creatives com a motor econòmic. Finalment, el clúster de Salut també abordarà reptes com els de la actual situació de pandèmia així com els sistemes de salut pública i l’accés a la salut.
- El pilar 3 es focalitza en la innovació i pretén potenciar els ecosistemes d’R+I mitjançant la col·laboració entre agents regionals i nacionals. Inclou l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia (EIT) actual, que dona suport a empreses, institucions educatives i de recerca per treballar conjuntament en la creació d’un entorn propici per a la innovació i l’emprenedoria.
A banda, trobem un pilar transversal destinat a finançar instruments i eines que permetin avançar en l’espai europeu de recerca (ERA, per les sigles en anglès).
Principals novetats
En paraules de la Comissió Europea, HE és una evolució i no una revolució del programa actual i, per tant, es preveu un gran continuisme de tot el que ha funcionat fins ara, amb les novetats següents:
- L’establiment del Consell Europeu d’Innovació (EIC), destinat a millorar la competitivitat i la sobirania tecnològica d’Europa, impulsar la comercialització de les innovacions i tecnologies més capdavanteres i ajudar empreses (prioritàriament pimes, empreses emergents i empreses de capitalització mitjana) i emprenedors. Aquest Consell s’integrarà en el pilar 3 amb les seves pròpies estructures de govern i instruments de promoció de l’R+I.
- El treball mitjançant missions dissenyades per coordinar els esforços de l’R+I cap a beneficis socials definits i assolir uns objectius ambiciosos, inspiradors i mesurables d’aquí a 10 anys. Aquestes missions abordaran qüestions que afecten la nostra vida quotidiana i inclouran cinc àmbits que van des de la lluita contra el càncer, l’adaptació al canvi climàtic, la transformació verda de les ciutats, la salut del planeta i l’alimentació saludable, així com la protecció de les nostres aigües i oceans. A través de les missions es vol coordinar projectes i accions diferents tant a escala europea com local, i promoure la participació activa de la ciutadania en tot el procés d’R+I.
- La simplificació i la reducció del nombre d’associacions i iniciatives entre països i partenariats publicoprivats sota una mateixa classificació, «Partenariats Europeus», i una governança i regles de participació comunes. Aquestes associacions inclouran àmbits crítics com l’energia, el transport, la biodiversitat, la salut, l’alimentació o la circularitat.
- L’increment de la participació d’entitats dels estats membres o els països associats amb una producció científica per sota de la mitjana europea per tal de reduir la bretxa en R+I entre països i reforçar l’ERA. S’implementarà a través d’un ampli ventall de mesures destinades a crear centres d’excel·lència, millorar les seves capacitats i facilitar les col·laboracions. Per a alguns programes determinats, es permetrà la incorporació d’entitats d’aquests països en projectes ja en marxa (hop on mechanism). Aquestes mesures rebran el 3,3 % de tot el pressupost del programa, fet que suposa un augment significatiu en comparació amb l’actual Horizon
- La ciència oberta serà el nou modus operandi a HE, tant promovent la política d’accés obert i gratuït de publicacions i dades, com potenciant la ciència ciutadana.
- La promoció de la cooperació internacional, impulsant a mitjà i llarg termini la participació de tercers països no europeus, principalment economies avançades i amb acords d’R+I amb la Unió Europea, com a països associats d’HE.
- La Comissió Europea ha anunciat també una sèrie de mètodes de treball i disposicions pràctiques per incrementar l’impacte científic, econòmic i social del programa. Per exemple, els programes de treball proporcionaran una especificació més clara dels impactes esperats i s’establiran uns criteris d’avaluació més definits i precisos. En programes específics, com ara les missions i l’EIC, la Comissió dissenyarà un procés d’avaluació per tal que la selecció de la proposta doni lloc a una cartera de projectes coherent. La Comissió també ha creat dues plataformes en línia (Horizon Results Platform i The EU Innovation Radar Platform) per potenciar i estimular els investigadors a continuar informant sobre activitats de difusió i explotació més enllà de la vida del projecte. Les entitats externes podran explotar els resultats dels projectes, i es permetrà als autors conservar la titularitat dels drets i fixar-ne les condicions d’ús.
- La potenciació de les sinergies i les complementarietats amb altres programes i polítiques de la Unió Europa (com ara InvestEU, Erasmus+, la política de cohesió de la Unió Europea, Europa Digital, els fons estructurals i d’inversió , el Mecanisme Connectar Europa o el Mecanisme de Recuperació i Resiliència), per promoure una major i més ràpida difusió i adopció dels resultats de la R+I a escala nacional i regional. Per primera vegada en la història del programa marc, les regions podran transferir de manera voluntària part dels seus fons regionals a HE per a activitats d’R+I a la seva regió.
- Una nova forma de governança, caracteritzada per la flexibilitat pressupostària i la gestió estratègica continuada. S’introdueixen els plans estratègics (el primer d’ells per al període 2021-2024), que defineixen les orientacions estratègiques d’R+I i actuen com una brúixola per mantenir al dia el programa amb les prioritats polítiques de la Comissió Europea.
- En relació amb les regles de participació i gestió, el nou programa marc vol promoure un accés més fàcil als instruments, uns processos d’avaluació més precisos i transparents, i una simplificació en les modalitats de finançament i càlcul dels costos de personal de cara a minimitzar els errors en el control financer i la prevenció i detecció del frau.
Alguns debats i reptes sobre la taula
L’elaboració del nou programa ha manifestat diferents tensions, com el volum de finançament destinat a recerca bàsica o aquella més pròxima al mercat, o en els criteris de selecció dels projectes que s’utilitzaran: d’una banda l’excel·lència i l’impacte com fins ara o promoure també la distribució geogràfica per ampliar la participació i tancar les bretxes entre països. També sorgeixen reptes: HE com a instrument per promoure la conscienciació científica de la societat, i ajudar els ciutadans de la Unió Europea a comprendre millor la importància de l’R+I per a l’economia i la societat a llarg termini. Aquesta conscienciació pública és una prioritat de l’ERA i un dels eixos vertebradors de les futures missions d’HE. Un segon referent a l’alineació entre les polítiques de recerca i innovació a escala general europea, nacional, regional i local, i com les regulacions i els protocols nacionals, per exemple, afecten els possibles èxits comercials i socials de les innovacions. L’impacte social de la investigació i la innovació europa només es pot aconseguir si els projectes i les innovacions s’incorporen clarament a les pràctiques, tant en l’àmbit dels estats membres i les regions com en l’àmbit de les institucions.
En propers números d’aquest butlletí inclourem notícies específiques i concretes sobre els diferents programes i iniciatives d’Horizon Europe.