Contacte
La nanotecnologia era encara una ‘terra ignota’ durant la vida de Feynman, però no és exagerat afirmar que fou un dels primers homes de ciència a intuir-la. El director de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), Pablo Ordejón, glossa la figura de Richard Feynman com “una mena de Jules Verne” de la física, sense l’aportació del qual és complex comprendre algunes de les línies de recerca dels centres punters d’avui dia.
Richard Feynman
Feynman no va ser un nanotecnòleg: la nanotecnologia no existiria fins anys després de la seva mort. El seu treball científic, com a físic teòric, es va ocupar de temes molt allunyats del que avui anomenem nanociència i nanotecnologia. No obstant això, Feynman era un talent inquiet, una ment inquisitiva que va intuir possibilitats que en el seu moment eren pura ciència ficció.
En certa manera va ser una mena de Jules Verne. Va intuir el que el futur podria portar amb una extraordinària claredat i ho va fer, entre moltes altres coses, amb la nanotecnologia. El 1959, durant la trobada anual de l'American Physical Society a Pasadena (Califòrnia), va impartir un discurs titulat There is Plenty of Room at the Bottom (hi ha molt d’espai al fons). En aquesta xerrada llançava una sèrie de consideracions sobre el que seria possible fer si s'aconseguís manipular la matèria a escala atòmica, si poguéssim tenir microscopis amb una resolució que ens permetés ‘veure’ àtoms individuals.
Era ciència ficció. Simplement, les tècniques no existien. Però ara existeixen! Som capaços de veure els materials a resolució atòmica, identificant a més quines espècies químiques estem veient. Som capaços de crear estructures amb només uns pocs àtoms o fins i tot amb un sol àtom de gruix, com el grafè i altres materials bidimensionals. Podem fabricar (nanofabricar) dispositius de mida nanomètrica d'uns pocs àtoms de secció, com els dispositius més petits que tots tenim en els nostres telèfons mòbils i ordinadors, que ens permeten realitzar una quantitat enorme de càlculs o emmagatzemar quantitats ingents d’informació en molt poc espai. Podem també utilitzar aquests nanomaterials per enviar agents de contrast a determinades parts del cos per a realitzar imatges d'un tumor o medicaments per curar-lo.
Feynman va especular amb totes aquestes possibilitats, que ara s'estan fent realitat en centres de recerca com l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2). Aquests avenços tindran (ja tenen) un enorme impacte en les nostres vides.
Prof. Pablo Ordejón
Director de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2)