Contacte
En el curs dels darrers mesos de pandèmia de la COVID-19, les comunitats sanitària i científica estan fent un esforç formidable per respondre, amb les seves millors capacitats, a una situació global sense precedents, d’evolució extraordinàriament ràpida, d’enorme complexitat, amb gran incertesa i amb un excepcional potencial nociu. Una situació que requereix disposar d’evidències científiques sòlides per tal de respondre a les expectatives dels poders públics i de
la societat.
El Comitè per a la Integritat de la Recerca a Catalunya (CIR-CAT) considera que aquesta situació esdevé una oportunitat per enfortir les responsabilitats dels científics, de les institucions i dels mitjans de comunicació. Ho és també per emfasitzar la importància de les bones pràctiques científiques en la generació, síntesi i comunicació de l’evidència científica, per tal d’informar amb rigor les decisions tècniques i polítiques que es deriven de la situació actual.
El CIR-CAT, en l’exercici de les seves funcions de promoció de les bones pràctiques científiques, ha decidit emetre la següent declaració.
1. La recerca fonamental, clínica i epidemiològica sobre la COVID-19 i el virus SARS-CoV-2, així com la dels possibles tractaments i vacunes, ha esdevingut una prioritat de la comunitat científica d’arreu del món. La urgència per obtenir resultats és comprensible, però ha de ser sempre compatible amb els estàndards de qualitat i les
condicions ètiques i d’integritat científica amb les quals la recerca s’ha de dur a terme i es sustenta la seva credibilitat. És una responsabilitat compartida del personal científic amb el dels àmbits de gestió i de finançament de la recerca.
2. La comunicació, incloent la publicació i la difusió dels resultats de la recerca sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2, és una eina essencial per a tots els qui treballen en la recerca sobre aquesta nova malaltia, així com per als professionals sanitaris, els responsables públics i per a la societat en general. Les circumstàncies actuals han
propiciat la generació d’un nombre desproporcionat de comunicacions científiques en repositoris públics sense una revisió científica prèvia per parells. També s’ha constatat un gran augment d’opinions i comunicacions a les xarxes socials. Tot plegat ha creat una situació de confusió sobre la rellevància científica i clínica d’alguns resultats que es
fan públics. En aquest sentit, la comunitat científica té la responsabilitat de difondre el coneixement científic així com d’atendre als mitjans amb la informació més sòlida possible, amb honestedat, i amb la responsabilitat de propiciar expressament la transmissió de la complexitat i provisionalitat pròpies del coneixement científic.
3. La recerca sobre la COVID-19 i el SARS-CoV-2 atreu, lògicament, una gran atenció dels mitjans de comunicació. Informar sobre els avenços científics exigeix la seva contextualització i la consideració de les seves limitacions. Així mateix és indispensable que els mitjans de comunicació mantinguin el màxim rigor informatiu i contrastin les
Pàgina 2 de 2 informacions, d’acord amb les seves normes deontològiques. En moments excepcionals i d’incertesa com els actuals és responsabilitat de tothom no crear falses expectatives.
4. En els moments actuals, els responsables de les polítiques públiques, més que mai, han d’acudir a experts per tal d’informar i basar les seves decisions. Aquest assessorament cal fer-lo de forma estructurada, multidisciplinària i transparent, sobre la base de la millor evidència disponible i, fins allà on sigui possible, del consens. Aquesta crisi ha fet palesa la manca de tradició de consulta a comitès d’experts amb reconeguda solvència. Una societat madura ha d’instar a totes les administracions a que activin mecanismes d’assessorament públics.
5. Així mateix, davant de l’actual urgència sanitària, la necessitat de més i millor coneixement científic ha provocat la crida i mobilització de nous i excepcionals recursos de finançament. En un esforç col·lectiu molt lloable s’han posat a disposició de la comunitat científica i sanitària diversos fons d’origen tant públic com privat. El mecenatge en totes les seves formes n’és un protagonista destacat. L’assignació d’urgència d’aquests recursos s’ha de fer compatible amb els criteris de qualitat i oportunitat científica dels projectes i grups de recerca, i amb els estàndards d’avaluació independent que s’exigeixen en aquests processos. La importància sanitària de la crisi ha de tenir com a conseqüència un ús eficient dels recursos i un exigent sistema de retiment de comptes per part de tots els agents implicats.
En aquests moments de crisi, CIR-CAT fa una crida a la comunitat científica de Catalunya per tal que segueixi desenvolupant la seva tasca amb la màxima exigència i d’acord amb els estàndards de qualitat i bones pràctiques vigents. L’objectiu és prevenir problemes d’integritat i garantir la màxima qualitat de la recerca científica a més de mantenir el gran capital de confiança que ens atorga la societat a la qual ens devem.
Barcelona, 25 de maig de 2020.
El CIR-CAT és un òrgan creat en el marc del Programa per a la Integritat de la recerca a Catalunya (Acord GOV/118/2018, de 23 d'octubre), que actua amb total autonomia, independència tècnica i amb absència de conflicte d'interès, per tal de garantir-ne l'objectivitat i la imparcialitat. Les seves funcions són la promoció de bones pràctiques científiques i de la formació específica en l'àmbit d’aquestes pràctiques, la promoció de mesures adreçades a la
millora de la qualitat de la recerca, i l'assessorament en relació amb els conflictes d'integritat de la recerca que afectin exclusivament l'àmbit de les bones pràctiques científiques. La composició actual del CIR-CAT és la següent: Jordi Camí Morell (president), Isabel Pont Castejón (vicepresidenta), Gabriel Capellà Munar, Joan Manuel del Pozo Àlvarez, Àngel Font Vidal, Antoni Plasència Taradach, Pere Puigdomènech Rosell, Begoña Román Maestre, Núria Sebastián Gallés i Rosa Solà Alberich. Actua de secretari, Lluís del Cerro Ramon.