Contacte
Enguany es commemora el segon centenari del naixement de Narcís Monturiol i Estarriol (Figueres, 1819 - Sant Martí de Provençals, 1885), un innovador compromès amb el progrés i el benestar de la societat catalana d’aquella època (segle XIX). Des del butlletí electrònic RECERCAT ens volem afegir a la celebració de l’efemèride amb un número especial que es fa ressò de la vida i l’obra de l’inventor figuerenc.
200 anys del naixement de Narcís Monturiol
D’aquesta manera, des del RECERCAT volem reconèixer l’obra i la persona que assentà les bases de la navegació submarina moderna. Monturiol és un representant nat de l’esperit emprenedor i un punt de referència per a les persones amb inquietuds de nou coneixement. Per a Monturiol, els problemes eren reptes que calia superar i que transformava en estímuls, nous projectes i solucions. A més, l’aplicació social o econòmica era sempre present a les seves invencions.
De fet, la trajectòria vital de Monturiol va ser una lluita constant contra les adversitats. Tot i que a la seva època, Monturiol va ser una figura popular i prou reconeguda, l’inventor figuerenc va haver de fer front a la necessitat de sobreviure econòmicament, a una situació política agitada i a l’elevat finançament necessari per impulsar els seus projectes. Sigui com sigui, Monturiol va aconseguir atraure persones que cregueren en els seus projectes, i va aplegar al seu voltant un equip multidisciplinari i finançament.
Les innovacions de Monturiol en el camp de la navegació submarina van ser cabdals per a l’evolució dels submarins, ja que va aportar contribucions essencials a la impermeabilitat i als sistemes d’immersió, emersió i propulsió. Monturiol va ser el primer a dissenyar un submarí, l’Ictíneo I, amb forma de peix (d’aquí el seu nom inspirat en la llengua grega, ikhthus), i avui aquests vehicles encara mantenen la forma allargada d’aquest animal.
Per fer el primer prototip, Monturiol va crear una empresa amb la participació d’alguns amics i d’altres artesans. De fet, l’Ictíneo I va ser el fruit del treball de tot un equip, gràcies al qual es va fabricar un vaixell de set metres propulsat amb la força de la tripulació, que es va submergir a la Barceloneta el setembre de 1859 i va navegar durant més de dues hores. L’èxit parcial de les proves que efectuà al port de Barcelona i l’entusiasme popular arribaren fins i tot a forçar el govern d’Isabel II a oferir finançament per continuar la recerca, tot i que Monturiol no va acceptar les condiciones que l’Estat imposava. .
El 1864 Monturiol va iniciar el disseny d’un segon vaixell, l’Ictíneo II, amb un motor artificial que substituïa el moviment de la tripulació. Fins al 1867, l’equip de l’inventor va realitzar diverses proves, aquesta vegada sense èxit, perquè el vaixell era massa lent. Acorralat pels deutes, Monturiol va llençar la tovallola i va resumir l’experiència en el primer tractat de navegació submarina, Ensayo sobre el arte de navegar por debajo del agua.
Pocs anys després de la mort de Monturiol, l’any 1885, Isaac Peral va anunciar la realització de proves d’un submarí amb motor. Peral va reconèixer la paternitat de la idea de Monturiol i també que el seu treball havia estat el detonant que va permetre la invenció del submarí. Actualment Monturiol és reconegut cada vegada més en l’àmbit internacional com la persona que va establir els fonaments de la navegació submarina.
Cal afegir, però, que Monturiol també va dur a terme un gran nombre d’altres invencions al llarg de la seva vida. Per exemple, va dissenyar un procés per agilitar la fabricació del paper engomat (com ara el dels segells), va concebre un tramvia funicular i un velògraf (o aparell destinat a l’obtenció de còpies d’un original escrit o dibuixat), i va dissenyar altres invencions, com ara un sistema de conservació de carns, un procediment de fabricació de sabó en fred, unes soles de sabates sintètiques, un projecte per portar a Barcelona les aigües del Ter i una màquina de fer cigarretes (l’única invenció que patentà, el 1866).
Hem salpebrat aquest número amb una infografia i alguns articles relacionats amb la personalitat i l’obra de Monturiol, i algunes de les derivades relacionades amb l'esperit emprenedor que caracteritzava l'inventor figuerenc: així, en aquest butlletí parlem de coneixement, innovació, empreses derivades (spin-offs), patents, navegació (terrestre i aquàtica)… També trobareu una interessant entrevista que analitza quins punts en comú i quins contrastos hi ha entre la forma de fer enginyeria de Narcís Monturiol a mitjan segle xix i la de les empreses i els centres de recerca capdavanters d’avui dia. Hi reflexionem amb Antoni Roca, professor d’història de la ciència i de la tècnica a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i Ignacio Valero, enginyer de camins amb especialitat en transferència de tecnologia del Centre Internacional de Mètodes Numèrics a l’Enginyeria (CIMNE). En definitiva, aquest número especial del butlletí pretén retre un homenatge a l’esperit Monturiol, és a dir, a l’esperit que persisteix per superar adversitats i per aconseguir reeixir en les fites científiques que ens proposem.