Butlletí RECERCAT Celebració del centenari del naixement de Richard Feynman

El segle xx va ser el segle de la física, gràcies a la revolució que van significar tant la física quàntica com la física relativista. Tot un seguit de científics rellevants van contribuir a desxifrar els secrets de la matèria: Planck, Einstein, Bohr, Born, Heisenberg, Schrödinger, Dirac, Pauli, Von Neumann, Wigner, Feynman... De la relació anterior, probablement Richard P. Feynman és el que més s’allunyava dels cànons establerts per a una personalitat del món acadèmic.

Richard Feynman és considerat un dels físics més importants del segle xx. Segons la revista Physics World, d’una llista de 130 físics d’arreu del món, Feynman es troba entre els 10 físics més importants de la història. El seu bagatge acadèmic i professional així ho acredita: Feynman es va llicenciar al MIT, es va doctorar a Princeton i va ser docent, durant molts anys, al Caltech.

Entre els seus treballs més importants destaca la introducció dels diagrames de Feynman, una forma intuïtiva de visualitzar les interaccions de partícules atòmiques en electrodinàmica quàntica mitjançant aproximacions gràfiques en el temps. De fet, Feynman acabaria rebent el Premi Nobel de Física l’any 1965 per la seva formulació de l’electrodinàmica quàntica o QED (compartit amb Julian Schwinger i Sin-Itiro Tomonaga). Però cal destacar-ne altres contribucions al coneixement científic:

• Va col·laborar amb Murray Gell-Mann en la descripció de la interacció nuclear feble.
• En l’àmbit de la física de partícules, va teoritzar sobre el model Parton, precursor de la cromodinàmica quàntica.
• En física de la superfluïdesa de l’heli líquid, va observar que la superfluïdesa era un comportament quàntic observable a escala macroscòpica.

Feynman també va participar en el projecte Manhattan a Los Alamos, en què es va desenvolupar la bomba atòmica, com a responsable de la divisió de càlcul del projecte i de la supervisió de la seguretat de les plantes d’enriquiment d’urani. El físic americà també va participar en la Comissió Rogers, encarregada d’esbrinar les causes de la tragèdia del transbordador espacial Challenger.

Quant a l’aspecte docent, Feynman va arribar a esdevenir un professor de física extraordinari, i una bona mostra d’això la tenim en els tres volums de les molt recomanables The Feynman Lectures on Physics, obra de referència per als estudiants de primers cursos de la carrera de ciències físiques. Com a gran divulgador, cal esmentar la seva ponència There’s Plenty of Room at the Bottom, on planteja la possibilitat de manipulació directa d'àtoms individuals. De fet, Feynman és considerat una de les figures pioneres de la nanotecnologia i una de les primeres persones a proposar el desenvolupament dels ordinadors quàntics.

Algunes aficions de Feynman són una bona mostra de la seva qualificació de físic atípic. Fruit d’una estada acadèmica al Brasil, Feynman es va aficionar a la música samba i va aprendre a tocar la frigideira i els bongos. També va practicar la pintura i va aconseguir un cert èxit amb el pseudònim Ofey. Moltes anècdotes de la vida d’aquest físic brillant estan recollides en el seu polèmic best-seller titulat Surely You’re Joking, Mr. Feynman!: Adventures of a Curious Character.

A Catalunya, són diversos els centres de recerca i les universitats capdavanteres en què s’estudien algunes de les matèries relacionades amb els camps de recerca de Richard Feynman (física teòrica, electrodinàmica quàntica, nanotecnologia, computació quàntica, òptica quàntica...), i en aquest número ens en fem ressò mitjançant articles i entrevistes als seus responsables. Aquest número especial també recull algunes de les principals activitats que es duran a terme al nostre país per commemorar l’any Feynman.