Contacte
Després de més de vint anys de polítiques de recerca caracteritzades per una marcada estabilitat i un finançament públic creixent, Catalunya treballa per consolidar el seu model per al sistema d'R+D.
Des de finals de la dècada dels noranta, les tres principals prioritats d'aquestes polítiques d'R+D han estat les següents:
- L'atracció d'investigadors de reconegut prestigi, prenent com a base exclusivament el mèrit científic i acadèmic.
- La creació i la consolidació d'un model propi de centres de recerca.
- La creació de grans infraestructures de recerca en col·laboració amb l'Estat.
Aquest model ha permès situar Catalunya en una millor posició en el context europeu i mundial. Un dels indicadors que corroboren aquest fet és la participació en els programes marc de la Unió Europea. Catalunya ha passat d'obtenir el 0,58% dels fons del 3r Programa marc (1990-1994) a obtenir el 2,50 % dels fons en el període 2014-2020 del programa Horitzó 2020, amb un 1,6 % de la població.
Un element clau en el sistema de recerca català són les estructures que configuren el mapa públic d'R+D+I, que està format per les universitats, els centres de recerca, les grans infraestructures de recerca, les institucions hospitalàries, els parcs científics i tecnològics, les xarxes de referència i els grups de recerca.
Les universitats exerceixen un paper central en qualsevol sistema d'R+D+I per la seva triple missió: docència, recerca i transferència.
El sistema universitari català està format per 12 universitats públiques i privades: Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Universitat Rovira i Virgili, Universitat Oberta de Catalunya, Universitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya i Universitat Abat Oliba CEU.
A més, dins d'aquestes estructures universitàries, també cal tenir en compte els 53 instituts universitaris de recerca i les 187 facultats i escoles universitàries.
Pel que fa als centres de recerca, n'hi ha 41 de vinculats a la Generalitat de Catalunya mitjançant la Institució CERCA, i 17 són centres del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).
Els centres de recerca CERCA són organismes independents amb personalitat jurídica pròpia, impulsats i participats per la Generalitat de Catalunya, que tenen per objecte principal la recerca científica d'excel·lència. Els centres CSIC establerts a Catalunya són organismes públics de titularitat estatal.
Catalunya disposa fonamentalment de tres grans infraestructures: el Sincrotró Alba del Consorci CELLS, el supercomputador MareNostrum del Barcelona Supercomputing Center–Centre Nacional de Supercomputació i el Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica (CNAG). Totes tres van ser creades per la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l'Estat espanyol, que les reconeix com a instal·lacions científiques i tècniques singulars (ICTS).
En el territori català també hi ha dos grans equipaments que formen part d’infraestructures ESFRI distribuïdes: BSC-PRACE (infraestructura paneuropea de supercomputació) i EGA-ELIXIR (servei per a l'arxiu permanent i la distribució de dades genètiques i fenotípiques). ESFRI, el Fòrum Estratègic Europeu sobre Infraestructures de Recerca, és un instrument estratègic per a la definició de polítiques sobre infraestructures de recerca a Europa. Un dels objectius d’ESFRI és facilitar iniciatives multilaterals que condueixin a un millor ús i desenvolupament d'aquestes infraestructures a nivell europeu i internacional, mitjançant l'accés competitiu i obert a infraestructures de recerca de qualitat i l'atracció del millor personal investigadors de tot el món.
A més, Catalunya té altres ICTS (fins arribar a un total de 13), com ara el Laboratori de Ressonància Magnètica Nuclear de Barcelona, la Sala Blanca del Centre Nacional de Microelectrònica o el Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya, entre d'altres, i tres observatoris astronòmics.
Un altre dels pilars del sistema d'R+D+I són les institucions hospitalàries. L'objectiu de la seva recerca és donar resposta a les problemàtiques de salut de la ciutadania des de l'àmbit de la recerca biomèdica.
El sistema públic català d'R+D+I es completa amb els parcs científics i tecnològics i la xarxa d'entitats TECNIO.
Finalment, cal destacar la recerca duta a terme pel sector privat, especialment pels departaments d'R+D+I de les empreses grans i mitjanes, actives sobretot en sectors com l'automobilístic, l'alimentari, el químic i el farmacèutic.
Les xarxes d'R+D+I estan formades per un conjunt de grups provinents de diferents institucions i entitats que porten a terme projectes de recerca i innovació i altres activitats de manera col·laborativa. Aquests grups tenen uns objectius comuns, i les xarxes, la finalitat de potenciar el treball col·laboratiu, la interdisciplinarietat i la multidisciplinarietat, com també d'impulsar l'optimització de les infraestructures i dels equipaments d'R+D+I que hi ha a Catalunya.
La Generalitat de Catalunya reconeix els grups de recerca que es caracteritzen per la qualitat de la seva tasca investigadora, acreditada mitjançant les publicacions conjuntes, la participació en projectes comuns, les activitats de transferència i la difusió dels coneixements i dels resultats a la societat. La darrera convocatòria de grups de recerca de la Generalitat de Catalunya (2017) ha reconegut i dona suport a 1.744 grups de recerca catalans de diferents àmbits científics en tres modalitats:
- Grups de recerca emergents
- Grups de recerca consolidats
- Grups de recerca pre-consolidats
Ajuts per donar suport a les activitats dels grups de recerca (SGR 2017-2019)
